Ningú es podia imaginar quin desenllaç tindria la visita del CFSSantfeliu a Vilassar de Mar. El partit va començar molt bé per als locals ja que en el segon minut de joc, Alberto, en jugada individual, va driblar el porter i va marcar el primer gol ganxó. El joc dels ganxons era fidel al seu estil, dura defensa i contratac letal, però en una errada en una passada el Vilassar va robar la pilota i va empatar el partit.

A partir d’aquí David Solés va començar el seu recital de parades salvant al seu equip en vàries ocasions. Les grans aturades del porter palamosí van fer treure la son de les orelles als ganxons, i en una jugada de combinació David Mayo feia l’1a2 després d’una assistència de David Novi. Quedaven tretze minuts per acabar la primera part i les coses s’estaven fent bé i més quan a quatre minuts del final de la primera part, Darío ampliava la diferència en un córner gràcies a una jugada d’estratègia.

La segona part va ser una bogeria. El CFSSantfeliu va seguir com a la primera part, però va tenir que fer front a una forta pressió del rival que el va fer patir en excés. Durant els primers deu minuts no es van donar gaires ocasions, però a partir d’aquí es van marcar un total de set gols. Sami en jugada individual va posar l’1a4 a vuit minuts del final. El partit semblava sentenciat, però una baixada d’intensitat de l’equip ganxó va propiciar l’inici de la remuntada local amb dos gols consecutius que posaven el 3a4 a cinc minuts del final. L’afició local brivava però Alberto es va encarregar d’emmudir el públic amb una excel·lent jugada individual. El sevillà va agafar la pilota a la banda esquerra, va fer un túnel a un rival, en va driblar un altre i va marcar per sota de les cames del porter, un golàs. Ara si, quatre minuts pel final 3a5 i tot llest, oi? Doncs no. Segona “pajara” ganxona i 4a5 quan quedaven dos minuts i 5a5 a falta de 13 segons. Un empat injust i terrible, que feia inútil tot l’esforç. Però llavors va arribar el miracle. A 7 segons pel final Jordi Sala roba la pilota, la dona a Darío, quedaven tres segons, aquest la passa a Sami, quedava un segon, Sami marca i sona la botzina. Alegria ganxona, tristesa local, el públic no s’ho creia i els jugadors del Vilassar encara menys. Un partit increïble i propi d’un esport trepidant com és el futbol sala.

A destacar, la gran actuació del porter David Solés que va salvar l’equip d’una derrota, així com, l’actitud i les ganes de victòria dels ganxons que va guanyar en l’últim segon.

PRÒXIMA CITA 
Dissabte 1 de novembre a les 18h el rival serà el Sant Julià de Ramis, un rival conegut i directe per les aspiracions dels ganxons a la lliga. Serà el segon partit de l’any a casa i el club espera que l’afició torni a emplenar el pavelló igual que en el primer partit de lliga. Així doncs, som-hi afició!!